FALLES 2022

Ja tornen les FALLES, i després de dos anys rars comencen a normalitzar-se,

i el meu amic Angel m'ha demanat una nova portada per a la seua falla,

la de Cadis els Centelles.

 

Amb retras, BON NADAL

 NADAL a CARNESTOLTES

Aquest any se m'oblidat publicar la felicitació de Nadal, i perquè no s'oblide la pose ara.

Els darrers anys faig una il·lustració amb l'ordinador, però aquest any vaig decidir regalar

unes aquarel·les als amics i familiars, per això vaig fer unes 50 xocotetes aquarel·les,

de les quals vaig triar dos per felicitar.

 


 
                                                Xocotetes aquarel·les (paper tamany aproximat 10 x 13cm.)

Se n'han anat a la platja de Tavernes de la Valldigna

Posant-me al dia.

 Que poc aficionat sóc a entrar al bloc, ja ha passat gairebé un any i no he entrat encara.

I quan entre és per a comiats i no oblidar-me.

 Ara la despedida és grata, es tracta de dues obres que tenia en un racó de l'estudi i se n'han

anat a un lloc millor.

Als apartaments de la platja de Tavernes dels meus cunyats.

Una (la meva primera obra d'abstració) a casa de Luis i Pepa.

L'altra un paisatge de cases al capvespre a casa de Borras i Jose.

                                                     Poble i tardor (acrilic sobre tela) tamany aproxi 70x50cm.el de Jose i Borras

                Abstracció que s'apropa al paisatje (acrilic sobre taula) tamany aproxi 70x50cm.el de Pepa i Luis

                                                        Penjat a casa, al costat de dos aiguades (aiguatintes en paper) meues tambe.

FRANCISCO VIÑES

FRANCISCO VIÑES fins sempre.

    Acabe d’assabentar-me que el passat 7 de novembre de 2020, ens va deixar Paco, un bon amic i un gran dibuixant publicitari, que va treballar a València durant les dècades dels 60, 70 i 80 del passat segle XX, que amb els seus dibuixos i cartells va trencar definitivament amb la tradició de tendència realista.

   Els cartells de Viñes per la seua gran senzillesa, són impactants i transmeten el missatge sense cap tipus de distracció. Compostos a partir de la geometria i resolts amb tintes planes, aconseguixen a una síntesi molt aprop a l’abstracció, d’aparença freda són harmònics, equilibrats i directes, fruit d’un llarg procés d’esbossos i un perfecte acabat final. Són tan frescos i moderns que podrien estar fets en l’actualitat amb tècniques infogràfiques.
També treballa la il·lustració en treballs d’encàrrec, i va ser un bon pintor que va exposar per tota Espanya. Però abans que res i emulant a Machado va ser, “en el buen sentido de la palabra, BUENO”.

 

 

ANY NOU (2021)

 
Comencem l'any s'acaben les festes, i jo encara no havia penjat la felicitació.

a GROUCHO

sempre cal tenir-ho present, i ara que el 2 d'octubre passat es commemorava el 130 aniversari del seu naixement, mes que mai.

Actualitzar o dormir

La fragilitat del disseny gràfic esta en la tecnologia que el fa possible, en l’actualització dels equips i programes per a no quedar obsolets, la qual cosa comporta la revisió dels treballs existents dins de l’ordinador, per a no perdre’ls i poder obrir-los en un futur. El que em passava a mi amb la majoria de dibuixos vectorials fets amb “el Freehand” el programa de dibuix amb el qual la majoria de dibuixants d’Arts Gràfiques ens va permetre deixar la tinta i el “guache”, el paper, l’acetat o el polièster, arraconant així la taula de dibuix i entrant de ple en al segle XXI amb l’ordinador com la nostra gran eina de treball. Amb “el Freehand” dibuixava i esbossava gran part dels meus treballs, alguns els acabava amb “el Photoshop” per a donar-los un acabat diferent, ja que em permetia traure-li efectes i textures.
Un bon dia a “el Freehan” el va comprar la casa Addobe, que després d’aguantar-lo un temps el substitueix per el seu programa de dibuix vectorial “el Illustrator”, al principi els dos programes eren compatibles, però amb els nous ordinadors de sistemes operatius mes potents van deixar de ser-ho, així doncs, els treballs fets amb “el Freehand” ja no es poden obrir, i estan dormint dins de l’ordenats o en discos durs.
Això és el que em va passar l’any passat quan vaig haver de preparar l’exposició del meu amic Vicent Vidal, tingué recórrer als meus amics Alain i Vicent Ramón. Per fi amb l’ajuda d’un Illustrator antic que encara funciona amb el meu nou ordinador, m’he decidit a obrir i guardar tots els meus treballs, per a poder veure’ls i que no es perden. Una bona part d’aquests treballs els he guardats amb el titule de “no SÓN *CARTELLS”, ja que no han eixit al carrer, ni fan olor de tinta. Però si que són cartells, perquè han sigut fets i pensats per a ser-ho, tan sols la tipografía no apareix, però els bons cartells, s’han d’entendre sense la necessitat dels text.