VELES E VENT

 han mos desigs cumplir, facent camis duptosos per la mar......

Amb aquest gran poema d'amor i amb el crit desgarrat de Raimon,

et recordaré sempre. Pep, que em vas acollir amb els braços oberts

quan vaig arribar a Tavernes.

Pep el gran conversador, el professor, l'historiador, el cronista del seu poble,

l'articulista, i per damunt de tot l'amic, ens has deixat aquesta matinada.

Has marxat cap a Itaca, on tots ens reunirem algun dia.

En aquest llarg viatge, desitje que sigua placid, que tingues un bon temps,

que la mar estigua en calma, i la teua Mireta a veles noves et porte a bon port.