Actualitzar o dormir

La fragilitat del disseny gràfic esta en la tecnologia que el fa possible, en l’actualització dels equips i programes per a no quedar obsolets, la qual cosa comporta la revisió dels treballs existents dins de l’ordinador, per a no perdre’ls i poder obrir-los en un futur. El que em passava a mi amb la majoria de dibuixos vectorials fets amb “el Freehand” el programa de dibuix amb el qual la majoria de dibuixants d’Arts Gràfiques ens va permetre deixar la tinta i el “guache”, el paper, l’acetat o el polièster, arraconant així la taula de dibuix i entrant de ple en al segle XXI amb l’ordinador com la nostra gran eina de treball. Amb “el Freehand” dibuixava i esbossava gran part dels meus treballs, alguns els acabava amb “el Photoshop” per a donar-los un acabat diferent, ja que em permetia traure-li efectes i textures.
Un bon dia a “el Freehan” el va comprar la casa Addobe, que després d’aguantar-lo un temps el substitueix per el seu programa de dibuix vectorial “el Illustrator”, al principi els dos programes eren compatibles, però amb els nous ordinadors de sistemes operatius mes potents van deixar de ser-ho, així doncs, els treballs fets amb “el Freehand” ja no es poden obrir, i estan dormint dins de l’ordenats o en discos durs.
Això és el que em va passar l’any passat quan vaig haver de preparar l’exposició del meu amic Vicent Vidal, tingué recórrer als meus amics Alain i Vicent Ramón. Per fi amb l’ajuda d’un Illustrator antic que encara funciona amb el meu nou ordinador, m’he decidit a obrir i guardar tots els meus treballs, per a poder veure’ls i que no es perden. Una bona part d’aquests treballs els he guardats amb el titule de “no SÓN *CARTELLS”, ja que no han eixit al carrer, ni fan olor de tinta. Però si que són cartells, perquè han sigut fets i pensats per a ser-ho, tan sols la tipografía no apareix, però els bons cartells, s’han d’entendre sense la necessitat dels text.