viernes, 14 de septiembre de 2012

continuem amb CARTELLS i fem historia




Són mals temps els que ens toca viure, en què els més castigats som els de sempre, ia pagar poca roba. Indignat amb la que està caient, que ens esguitat a tots, he adoptat una actitud de resistència, amb el mínim consum, i tancat en el meu món interior No he tancat elsl ulls ni mire per una altra part, tot al contraru vullc saber qui m'està fotent, encara després se'n va de rosetes. Jo com tants milions de ciutatans som les víctimes, que no hem provocat aquesta crida CRISI, però si que l'hem de pagar i se'ns tracta de com si fóssim els culpables, mentre els especuladors, banquers i polítics (que han robat) que la han provocat s'han quedat amb les butxaques plenes, no tornen res ni ningú la presó i sobre tots aquests personatges s'autoproclamen com els salvadors d'aquesta situció en la que ells ens han ficat.
M'allunyo una mica aquesta crisi social i política per continuar parlant de CARTELLS, però no em vaig molt lluny perquè tot està entremesclat.
La crisi ha arribat a tot arreu, i com no als cartells també els ha trucat, no només econòmicament, rebaixant la quantia dels concursos en el millor dels casos, sinó que han suprimit una majoria d'ells.
Però més greu que la crisi econòmica és la crisi de valors que comença amb tot val i tot serveix, ajudada pel capitalisme que ens ha inundat d'ordinadors amb els seus programes de disseny perquè qualsevol pugui ser artista. Així és paradógico en al segle XXI amb tots els avenços tècnics i amb tan bons mitjans de reproducció que es disposa, sorgeixin tants cartells dolents. La pregunta és: estan aquests mitjans tècnics en les mans adequades?, I per això es necessiten uns mecanismes de control, que comença amb la formació artística que permeti conèixer i treballar adequadament amb les noves tècniques, a aquests professionals o artistes són els que s'hauria acudir a l'hora de formar un jurat per a qualsevol concurs de cartells i per suposat la realització d'aquests.
Ja dins el món dels concursos veiem com l'Ajuntament de de València que en el seu temps va ser model i exemple en la realització de cartells, ha suprimit cinc dels sis concursos que convocava entre ells el de la Fira de Juliol (encara que aquesta fira ha quedat obsoleta i en via d'extinció) que era el més antic de l'estat espanyol, ja que el seu primer cartell el trobem el 1870, I l'altre gran concurs que encara manté, el de les Falles de València (la imatge de la ciutat i de la seua festa més universal) han reduït la seva cuandtia a la meitat i ha eliminat el premi d’estudiants (que era com un segon premi que servia de base i promoció als futurs professionals, de entre altres l'han guanyat Vicent Ramon Pascual, Iban Ramón i Marisa Llongo),el primer premi el dels “profesionals” en la seua última edició l'ha guanyat un mal cartell d'un senyor que té l’ofici de bomber, pels temps en què estem on la gent treballa en el que pot i no en el que sap, podria estar llicenciat en Belles Arts o ser dissenyador gràfic, però no té estudis artístics. No és culpa del bomber haver guanyat el cartell de les Falles, sinó d'un jurat poc professional i incompetent que no ha sabut diferenciar el gra de la palla. També es podrà obrir un camí a la reflexió, plantejant diferents hipòtesis, tan dolents són els artistes que s'ha de recórrer al bomber, o qualsevol aficionat amb un ordinador ja és un artista, però si s'hagués vist i difós adecuadament l'exposició es podria apreciar que havia bastants bons cartells de bons professionals que han quedat per a l'oblit, però que eren els veritables candidats a ser premiats.
Un concurs de cartells no és un concurs televisiu on un concursant aconsegueix els seus minuts de glòria ni un joc d’atzahar com els de la "onze" la quiniela o la loteria, és més seriós i per aixo calen d’uns poíiticos preparats que sàpiguen escollir un jurat tècnic i competent, tambè necessita una difusió perquè arribi a tots i puguin opinar, vagin a veure les exposicions i sabran el que hi ha.
Es que això del "dibuixet", la pintura i com no els cartells importa poc, no és un producte de necessitat o d'ús quotidià com ho són els Mercadona que es consumens amb crisi o sense. Però reflexionem un poquet, el CARTELL és el senyal d'identitat del que anuncia i en aquest cas la imatge d'una festa i un poble, el valencià, que no es mereix aquests cartells ..... o sí?.
Però no sempre ha estat així, al llarg del segle passat València va ser pionera i avançada en el món del cartell, però els polítics, les institucions o les autoritats culturals responsables no han sabut o no ha volgut donar-li la importància que li pertany, així el paper on es sostenen l'obra de grans artistes és fràgil i una vegada pasat l'esdeveniment anunciat no n'han tingut cura i ha desaparegut, però no fa molt de temps aquest mateix Ajuntament de València amb la mateixa Alcaldessa ha estat capaç de publicar tres grans llibres “Els Carteles de Falles "," Cartells i cartellistes Valencians "i" Cartells de la Fira de Juliol "del professor Rafael Contreras Juesas i ara acollint a les faldilles de la crisi els ha eliminat tots deixant tan sols el de les Fralles i en unes penosses condicions.

Recuperant la nostra memòria i perquè no caigui en l'oblit mostre un treball realitzat el curs anterior (2010-2011) per a l'assignatura Història de 4, en que es veu qui som i d'on venim mitjançant el cartell, "El sigloXX cent anys de cartell a València" que vaig reatlitzar junt amb Javier Villalba.





















No hay comentarios:

Publicar un comentario