AGUSTIN LLOPIS

Que venia d'una València bruta i una Espanya en blanc i negre, va saber com ningú donar-li color i alegria, amb els seus cartells i dibuixos. Els seus treballs eren pulcres i minuciosos en l'acabat, meticulosos en la seva creació i concepció com veiem en les seus meravellós esbossos que es preparava amb rigor abans d'emprendre cada original. Sempre que la temàtica ho permetia apareixia la dona, i les seues dones sempre són guapes i exubereants. La composició dés seus cartells era molt estudiada però el color és el gran protagonista, són els seus cartells una explosió, i una festa per als sentits.
Amb els seus seteninta i pocs anys se'ns va anar Agustin, com també no fa gaire ens va deixar el seu germà Alberto. Amb ells els germans Llopis es dilueix una bona part de la història gràfica de València, la de les impremtes i arts gràfiques de la ciutat en la segona meitat del segle XX, en què es van forjar tan bons artistes, i que han quedat anonims per a la gran majoria de gent. Amb ells desapareix una bona part de la memòria, que mai més tindrem ocasió de recuperar, la que no apareixs en els llibres de text, ni en els mitjans de comunicació, la que tan sols potser ens la trobem algun dia passejant per alguna botiga d'antiguitats, i apareixerà algun dels seus meravellosos dibuixos sense signatura que s'han salvat de la crema i el pas del temps.

                                            Detall d´un original, d´un cartell presentat al concurs de Falles de Valencia

                                                                                Esboss (bocet) d´un cartell per Falles de Valencia.

 

 La història d'Agustin és la d'un dibuixant, un treballador d'arts gràfiques, a qui un bon dia, ja fa mes de 30 anys va acudir a la litografia on treballava i es va trobar amb les portes tancades, pasa l'atur fins a arribar a la seua modesta jubilació. Però no deixa de dibuixar i sobretot no deixa de fer cartells, era un mestre del guach, l´untim gran mestre valencià del guach que mai es va pasar a les noves tecnologies, el que el llimitava en els concursos a què participava, i com tenia més moral que l'alcoià no deixava de participar, guanyant diferents concursos de cartells, com en les festes d'Alboraya, o les festes de Moros i Cristians de Paterna.

                                                                Cartell guanyador de les festes de Moros i Cristians de Paterna.

 En primer terme Vicente Lorenzo, Agustin Llopis i Rafael Contreras, i en segon terme Marisa Llongo, Vicent Vidal, Domènec Morera i Iban Ramon.

Agustin se'n va anar sense poder acomiadar-lo, encara que feia algun temps que no ens veiem, tots els mesos manteníem una llarga conversa, parlàvem de dibuixos, cartells i ens recomanàvem les exposicions que podíem veure a València. Un bon dia de fa mes d'un any no em va agafar el telèfon, ni al mes següent ni l'altre, la cosa em preocupava i vaig començar a preguntar als amics si sabien alguna cosa d'ell, ningú ho havia vist, fins que un dia el telèfon fix es desconnecta, no sabia on trobar-lo, no tenia telèfon mòbil, i ja em vaig posar en el pitjor,  fins que un dia a mitjans de juny va ser cuant Vicente Lorenzo em va confirmar que Agustin havia mort, no sabem amb exactitud quan se'n va anar, però deure de ser uns 5 o 6 mesos enrere, per Nadal segurament.
Se'ns ha anat una bona persona, un gran dibuixant, amb un estil molt particular i d'una tècnica depurada, un mestre del guach, que mai no va abandonar, ja que no es va incorporar mai a les noves tecnologies (ni falta que li va fer) . 

                                                             Una xocoteta mostra déls esbossos per a cartells de Agustin Llopis.