Com a bon consumidor de cine no cal quedar-se en el mes obvi, en lo es veu a primera vista, amb les pel·lícules de ciència ficición, on la fera roïna (el coranovirus) ataca la humanitat. La situació dóna per a moltes pel·lícules i de molts gèneres, a demés de les pel·lícula de terror amb muntons de taüts amuntonats pels carrers, poden ser grans melodrames, en les que milers de familiars perden els seus sers volguts. O pel·lícules conspiranoicas de suspens on el dolent vol enfonsar al món a gran escala i a curta acabar amb els vells per a augmentar les arques públiques. O les pel·lícules d’aventures on els grans herois són els treballadors de la sanitat en situació precària després les retallades sanitàries fetes per governs anteriors, o algun camioner en ruta, o una caixera d’un supermercat. També valdrien els westerns, en la que els pobres indis, o no tan pobres, en este cas els xinesos que ataquen els rics hòmens blancs. Encara que la situació s’aproxima mes a les pel·lícules socials a l’estil Ken Loach amb injustícia en les classes treballadors, desocupació, malaltia i mort, en un entramat polític de privatitzacions i retalls de sanitat.
Però al meu parer, la pel·lícula que mes encertada seria una de suspens o negra, on el detectiu perdut en la ciutat buida busca al roín i es pregunta, ¿qui ix guanyant, d’esta situació? ¿qui és el que guanya amb esta situació? ¿qui guanya amb esta situació?
No hay comentarios:
Publicar un comentario