Volia haver reprès el blog d'una altra manera, ja fa temps que li dono voltes a com començar de nou, però la deixadesa després de la gran ressaca, els esdeveniments metges i burocràtics, la tornada a classe ho han anat ajornant. Però ja és hora que comenci o reprengui de nou el bloc, però és que no he parat i s'està molt agustet tan bé no fent "res" que costa d'arrencar.
Han hagut de succeir esdeveniments no gaire agradables per no demorar més el reinici del blog, l'entrada anterior es va colar per animar al meu amic Vicent.
Encara que cronològicament hauria d'haver arrencat amb aquesta entrada que vol ser un homenatge i comiat al meu tio Severo. Amb ell s'ha anat bona part de la nostra història deixant-cada vegada mes sols i amb menys referents dels nostres orígens.
A bon port
Són mals temps per viatjar, el món està molt rebolicat, però tu ja feia temps que tenies el bitllet, per al viatge que tots al algun dia emprendrem, aquest viatge el fem sols.
Com ens agradaria que no haguessis de marxar - partir, s'ajornés el viatge o que perdessis el tren, per així gaudir una mica més amb el teu companyia.
És un viatge sense data de partida, que uns triguen i tenen el temps suficient per comprar el bitllet i fer amb temps de maletes com tu, mentre que altres es van molt aviat i molt cansats aprofitant el trajecte per descansar com la teva germana, encanvi altres parteixen amb pressa, lleugers d'equipatge comprant el bitllet en l'últim moment, gairebé sense avisar com el meu pare. Et tranquil perquè saps que arribessis a bon port, i al final quan arribis al teu destí ont’esperen els teus germans Elvira i Domingo. Adéu tio Sever dóna'ls un una forta abraçada i molts petons, fins sempre.
No hay comentarios:
Publicar un comentario