lunes, 6 de febrero de 2012

VICENT al cafenet

"el café" 70x50 acrilic



Començe aquesta nova etapa del blog amb la bona notícia de que a Vicent li han donat l'alta a l'hospital, després d'una curta estada en ell per una intervenció molt grossa, i comezar seva recuperacón a casa.


Amb aquest motiu: HAN TORNAT ELS FANTASMES.

Quan ha passat un any més o menys, ja recuperat-arreglat he tornat als passadissos freds i les llargues esperes a l'habitació d'un hospital. És com si no l’hagués deixat mai, tots són iguals, tenen el mateix color, els misnos olors, que intimiden-acollonen, i no dóna gust anar-hi, encara que després eixes recupearat i nou, i la gent (personal mèdic) és molt simpàtica. Tot i així sempre queda aquesta sensació de por, impotenia, inseguretat, ets tan poca cosa, ... per això he estat ahi, perquè no et trobes tan sols i que et serveixcai per portar-ho millor.

Ara Vicent ja has passat la primera part, que per el teu caràcter crec que ha estat la més dura, enrere han quedat les llargues hores d'espera, els pensaments que sempre busquen el pitjor, els dubtes, la incertesa i l'angoixa del diagnòstic que et corroeixen per dins i que arrossegaves des de l'estiu. Ja t'han intervingut quirúrgicament, amb bones expectatives, també ha sortit després de dos llargs dies a la unitat de cures intensives i ja està en planta, a la habitció que de moment no comparteixes amb ningú, acompanyat pel teu germà Ignasi.

Ara ja queda menys en el camí de la recuperació, que serà més llarga o més curta, més o menys dolorosa i incomoda, però el gros ja ha passat. I amb el pas del temps cuant meins no ho esperis estaràs com nou. El temps ho cura tot (amb temps i palla maduren els nespres) encara que pareixca un tòpic però és així, miram a mi, fa un any estava fet un santocristo, i ara aqui estic al teu costat, reparat i nou. Però això si, amb tots els controls, anàlisis i pastilles que apartir d'ara et manen els metges, a tu quan no te n'adonis et passarà el mateix que a mi, et deixaran nou. I ben pomte podrem prendre un cafenet sense preocupacions.

No hay comentarios:

Publicar un comentario