SEVERO i L'ACA

Al meu "tio" li agradaven molt els animal, tenia una aqueta ino es perdia cap "tiri arrastre"

Severo i l 'aca

Ha estat al gener i al cap de setmana pròxim a la celebració de “Sant Antoni del porquet”, quan ha pres camí del seu últim viatge el meu tio Severo, s'anava consumint a poc a poc amb els seus molts “aixacs” que ultimament el feren assidu de l'hospital de l

a Marina on va passar part de les festes nadalenques. El divendres al matí després d'aixecar-es i ficarse al seu sillon junt la “taula-llitera”, on passava els dies últimament, es va quedar dormint com un ocellet.

Així va emprendre el seu últim viatge abans de fer els 80 anys, encara que ja fa temps que es preparava la partida, mai creiem que que aquest moment arribarà.

La meva tia i els meus cosins amb les seves profundes creenc

es religioses es consolan i resignen, doncs ja estarà amb Déu, amb els seus éssers estimats que van precedir en la marxa i el rebran amb afecte. Jo distanciat de les seves creences lament la seva partida i m’entisteixc per la seva absència, i alla on aquest es encotraara bé perquè la bona gent on va és ben rebuda.

Però crec que no s'ha anat molt lluny i qualsevol

dia m’el trobarem amb el carro i l’aqueta per els camins del terme en direcció al Rombí, per la marjal cap al Racó,a prop de casa per les Salamones... I per Sant Antoni carregará el carro amb la canalla per no perdre cap porrat.

Adeu "tio".